Pagina principala
|
Vos in vedrinaEl Ducaa de Milan (Italian: Ducato di Milano; Latin: Ducatus Mediolanensis; Todesch: Herzogtum Mailand) a l'è staa on antigh Stat de l'Italia del nòrd duraa del 1395 al 1797 e ch'el comprendeva, al moment de la soa nassida, la pussee part de la Lombardia del dì d'incoeu e di tòcch del Piemont, del Venet, de l'Emilia-Romagna e del Canton Tisin. El Ducaa de Milan a l'è nassuu offizialment el 11 magg del 1395, quand ch'el Gian Galeazz Viscont, giamò Vicari Imperial e Dominus Generalis de Milan l'ha ottegnuu el titol de duca per mezz de on diplòma firmaa a Praga de l'imperador Venceslaa de Lussemburgh, in cambi de 100000 fiorin d'or. El Ducaa de Milan a l'era donca vun di Stat che formaven el Sacro Roman Imperi, anca se de fatt a l'era indipendent. El Ducaa el gh'aveva come capidal la città de Milan, menter i sò confin hinn mudaa on mugg de voeult duranta el cors de la soa stòria. Fondamentalment, el Ducaa el gh'aveva sòtta la soa giurisdizion la Lombardia (senza el mantovan, che l'era in man aj Gonzaga), i provinc orientaj del Piemont (Lissandria, Ast, Novara, Vercej), part de l'Emilia del nòrd (compagn de Piasenza e Parma) de la Liguria, de la Toscana e del Venet, oltra che al Canton Tisin, in Svizzera. Dopo quell del 1395, che el dava al Viscont e a tucc i sò ered mas'c el poder ducal adoma soeu Milan el so contad, cont on alter diplòma imperial, firmaa el 13 otober 1397 semper a Praga, l'imperador Venceslaa de Lussemburgh el recognoss offizialment el poder ducal anca sora i olter territòri sòtta el domini viscontee. Quell document chì el nòmina anca i center pussee important del noeuv ducaa lombard: Ast, Avenza (Carrara), Bassan del Grappa, Bellun, Bergom, Bòbbi, Borgh San Donnin (Fidenza), Borm, Bressa, Crema, Cremuna, Còmm, Felter, Lissandria, Lòd, Nuara, Noeuv Ligur, Parma, Piasenza, Puntremol, Regg in de l'Emilia, Riva del Garda, Ròcca d'Arazz, Sarzana, Soncin, Tortona, Vercej, Verona e Vicenza. L'è un fals inveci el diplòma imperial del 30 marz 1397 che 'l proclamava Gian Galeazz Viscont anca Dux Lombardiæ. (Innanz) Te 'l savevet che ...El Lino Maupas (nassud Alpinolo Ildebrando Umberto Maupas; Spalato, 30 de avost 1866 - Parma, 14 de masg 1924) a l'è stad un fraa franzescan italian. Nassud in Dalmazzia, ghe va dent ai franzescan del 1882 a Cassion, ma el manden via trii agn adree perchè el sonava el pianofort cont un novizzi foeura di orari. El va in Italia e ghe va dent a la Guardia de Finanza: quand che 'l lassen tornà a cà el ciapa ancamò l'abet franzescan e 'l se fa novizzi a Fucecchio. L'è ordenad del vescov de Forlì Domenico Svampa del 1890 e del 1893 el manden a Parma, indova che l'è capellan de la Gesa de la Nonziada prima e de la preson de San Franzesch dopo. In di olter lengovI des Wikipedie con pussee de articoi: Ingles, Cebuan, Todesch, Svedes, Frances, Olandes, Russ, Spagnoeul, Italian, Arab Egizzian Alter lengov minoritari e piscinine: Waray, Basch, Bass azer, Minangkabau, Tamil, Latin, Asturian, Ladin dolomitegh, Marathi, Ocitan Un proverbi a cas
"Tromba de cul, sanitaa de còrp" |
Ocio!
WikipediaWikipedia l'è un'enciclopedia libera e portada inanz apena de utent volontari. El so obietiv l'è de menà la cognossenza libera a tucc e in pussee lengov che se po. I nost Cinch Pilaster inn:
Una vos de scriverCossa se po fà?
|

